Sempre, em sento atret
el teu somriure,
i pel teu cor que m'ilumina,
escapem-nos,
d'aquesta inmença foscor,
dona'm la mà...

Quant et vaig conèixer,
vaig recordar imatges,
que guardava dins el cor
des de que era petit,

vols ballar,
amb mi,
en aquest difícil camí,
de llum i ombra
encara m'estimes,
vols que continuem
el viatge junts,

a vegades vull mirar enrera
a vegades vull mirar,
cap a una altra banda,
però lluitaré amb amor,
coratge i orgull...

Sempre, em sento atret
el teu sormiure,
que és un racó
inmenç d'esperança,
en aquest univers,
tots busquem l'eternitat...

Encara, que faci veure
que no m'importes,
la veritat és
que t'estimo molt,
escapem-nos,
d'aquesta inmença foscor,
et dono la mà